Fa exactament 21 anys, la meva tieta Gemma em fa fer el millor "regal d'aniversari" (recordeu que el meu cumple va ser fa només cinc dies) que m'han fet mai: el Natis
Durant tots aquests anys que hem compartit, la nostra relació de cosins ha anat creixent dia rere dia, fent-se cada cop més forta i més especial. No recordo cap dia de la meva infància a casa l'àvia en que no hi hagi un moment de jocs i riures entre nosaltres dos; les escapades a la bodega, les baixades per l'heura del pati, les inundacions al lavabo... quants records!!!! :D
I de més grans... més aventures!!! Festes majors, escapades a l'Estartit, negocis, festa al Blas... :P

Avui, fent l'examen d'història, m'ha passat un fet curiós. L'examen era tipus test, i el professor abans de començar l'examen, ha avisat que podia ser que alguna pregunta no tingués la seva resposta correcta dins de les tres possibilitats que ens oferien.
Sabent això, he arribat a una pregunta que deia:
On es produiran els propers Jocs OIímpics:
a) Londres 2008
b) Pekin 2008
c) Madrid 2012 (suposo que aquesta resposta era per fer la broma)
Jo en un moment de paranoia, he pensat que no hi havia la resposta correcta, i he estat apunt d'escriure que la resposta correcte era: Alemanya 2006. Però just en aquest moment m'he donat compte del meu error, i he marcat per sort la resposta correcte, Pekin 2008.
T'estimo Rufa!!
PD: és el meu primer post de la categoria paranoies!!! :)
Divendres 26 de maig
21:15 de la nit
El Peke i jo estavem preparant les últimes coses abans de marxar cap al racó, on haviem quedat amb els amics per anar al xino a sopar (per celebrar el meu cumple); truquen al timbre i... SORPRESA! El Nat i la Kuka amb el meu regal d'aniversari: dues mini boletes peludes, blanquetes... dos conillets (un conillet i una conilleta) preciosos!!

La veritat és que no m'ho esperava gens; ni tan sols amb la super pista de la dedicatòria (2 conills valen més que 22 paraules), però em van encantar!!
Des de que han arribat a casona, el Nat i la Kuka (els hi hem posat el vostre nom!!) no han deixat de ser el centre d'atenció ni un moment; per això no podien faltar al nostre blog.
Farem una espècia de "gran hermano coniller" i us anirem explicant les noticies més recents ;)
Estem a dilluns, ja s'ha acabat el cap de setmana i, per tant, ja s'han acabat les celebracions del meu aniversari.
Només falta donar-vos les gràcies a tots als que heu fet d'aquest cumple un dia molt especial: us estimo!!!!

La veritat és que aquest ha estat un cap de setmana COMPLET; divendres nit sopar al xino amb els amics de sempre (Gary, Ramon, Oriol, les nenes, Tesoro, Jordi, Pauet i Peke), després una copa al Sub (amb una super partida de "el conejo de la suerte"!!! ---> Pau, com ho recordes??? ;P) i cap a Blas que falta gent!!
Dissabte tarda a treballar al Blas i, a l'acabar, a sopar amb els de la feina per celebrar el meu aniversari, el del Buxe (28/05) i el del Natis (31/05)
I diumenge... dinar amb la family (Natis, germanes i papis inclosos) una super paella + aperitiu que ens va deixar a tots caos.
En fi, que mirant cap enrera aquest matí he arribat a la conclusió que aquest ha estat, sens dubte, el millor aniversari que he celebrat!!!
Espectacular aquest document que he trobat avui:
Campeonato del mundo de piedra, papel, tijera.
Medio millar de personas se reúnen cada año, a principios de noviembre, en Toronto (Canadá) para participar en uno de los Campeonatos del Mundo más extravagantes de los que se tienen noticia. Llegan desde todos los puntos del globo: Estados Unidos, Alemania, Gran Bretaña, República Checa, Australia, Islas Cayman, Nueva Zelanda, Noruega... En los últimos años ningún representante español se ha atrevido a afrontar este reto, que se ventila en seis intensas horas y que determina quién es el campeón mundial de una práctica que se inicia en párvulos pero que lleva años perfeccionar: el popular piedra, papel y tijera.
No, no es sólo un juego para aquellos que buscan el título. Aunque los participantes exhiben un variopinto aspecto, algunos de ellos disfrazados, otros con la copichuela en la mano –no hay control antidopaje– y teniendo siempre presente la vertiente lúdica del evento, se encuentran un cuadro de competición perfectamente establecido, árbitros ataviados al uso –con el uniforme a rayas blancas y negras típico del deporte profesional americano– que controlan cada uno de los enfrentamientos y una serie de reglas de obligado cumplimiento, so pena de descalificación, establecidas por el organismo regulador del tema, la RPS Society (iniciales de rock, paper, scissors).
Las reglas son las de toda la vida: el papel envuelve la piedra, la piedra rompe las tijeras, las tijeras cortan el papel. No se permiten otros movimientos que sí se emplean en otras variantes bastardas del juego –dinamita, bomba, relámpago, fuego, agua, pájaro y un interminable etcétera– y ambos contendientes deben efectuar el movimiento a la vez y bajo estricto control arbitral. En las rondas preliminares las partidas son al mejor de tres victorias, y hay que ganar dos sets para pasar la criba; en las finales se dilucida al mejor de cinco sets. No se permite hablar pero sí la comunicación gestual con las personas externas a la partida.

Per flipar!!! La gent està molt malalta! jeje;)
Carinyu!!!!!!!!!! Avui és el teu aniversari, avui fas anys, concretament 22, i és un dia molt feliç, i que estic molt content de cel·lebrar al teu costat.
La cel·lebració però, va començar ahir per la nit, quan per sopresa (menys per la teva mare) vaig pujar a Sabadell a veure't al voltant de les 12 de la nit per felicitar-te en directe. Després les sorpreses fvan ser els regals, que pel que em va semblar, et van agradar molt tots, però jo crec que un en especial.
Moltes gràcies a tots els que m'han ajudat a fer aquest regal especial, i que va arrancar algunes llàgrimes dels ulls de la Guideta. Moltes gràcies a tots!!!!!
I a tu amor, Moltissimes Felicitats!! Espero poder passar molts aniversaris al teu costat.
T'estimo!!
Quan ets petit (i alguns també quan som grans) i vas a la fira, al parc d'atraccions, de vegades al zoo i tot... per molt bé que t'ho estiguis passant, per molt divertit que hagi sigut el dia, sempre hi ha una cosa que el millora: el cotó de sucre
Aquest dolç, xuxe, postre... sigui el que sigui, és genial!! El seu color, la seva olor, el seu tacte, el seu gust... pur sucre que endolça els moments més bons fent-los encara millor!!
Per això dic que avui ha estat un dia "cotó de sucre"; un dia perfecte, en el que hem rigut moltíssim, ens hem estimat encara més, ens ho hem passat realment bé i... al final, mentre parlavem i ens abraçavem al sofà per aprofitar la última mitja horeta, el que semblava insuperable ha millorat encara més. Aquesta última mitja horeta ha sigut el moment "cotó de sucre"... fins i tot podria arribar a dir que tot el dia d'avui ha estat el "cotó de sucre" de la setmana! :D
Avui a la tarda, llegint un imant que hi havia a sobre de la taula del menjador de casa la Guida hi deia:
"Estamos tan en manos de la fortuna como las piezas del ajedrez, donde a menudo el rey es derrotado por un peón."
Ibn Al Labbana
s.XII
Versionat per la Guida com:
"Estamos tan en manos de la fortuna como las piezas del ajedrez, donde a menudo el rey es derrotado por un pezón."
Ibn Al Labbana
s.XXI
Jeje, amor, en què estaves pensant??
No m'agraden els examens ni tenir que fer treballs. I no perquè s'hagi d'estudiar i fer feina, perquè això ja ho sabem i estem acostumats. Dic merda d'examens perquè el fet d'estudiar demana temps, i aquest temps que demana me'l roba d'estar amb tu, i no m'agrada gens. Vull veure't cada dia, perquè quan no et veig et trobo moltissim a faltar :'(
T'estimo moltissim i estic molt enamorat de tu!!!
Segons la pàgina web de patata brava, la Guida Rubio, és la més guapa de les alumnes de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un avantatge petit, però que ajudaré a fer més gran, com he fet fins ara!!
Aqui tenim la classificació:

Amor, veus com tinc rao quan dic que ets la més guapa!!
T'estimo!!
...només això.
Ja som campions d'Europa, i per segona vegada a la nostre història. Som molt grans. Va ser un partit en que vaig patir molt, i que em va passar molt ràpid fins al gol de l'empat d'Eto'o, que el vaig cel·lebrar moltissim i després encara vaig ser més feliç amb el gol de la victòria, com no, com a Wembley, amb un gol d'un defensa, i a nou minuts pel final del partit, Juliano Belletti feia el gol que ens donava la segona Copa d'Europa de la història. Soc feliç!!


VISCA EL BARÇA!!!
Pel que es veu avui és un mal dia... (si no sabeu de què parlo feu un cop d'ull al post anterior)
Aquesta nit ha arribat un moment en que, envoltada pel silenci de la casa i, al mateix temps, ensordida pels meus propis pensaments (sembla que hi hagi centenars de coses dins del meu cap, i cap d'elles pot esperar-se a demà... totes volen ser contemplades en aquest precís moment), ha arribat un moment en que he dit PROU.
És com si hagués sortit de mi mateixa, com si ara ho pogués contemplar tot des de fora... però no m'agrada el que veig :( ----> Em veig perduda, sense saber cap on tirar; desconcertada dins d'un laberint les parets del qual semblen no parar de creixer mai. Miri on miri veig camins que no sé si vull agafar, que no estic segura de que condueixin a resultats als quals em vulgui enfrontar.
I si segueixo avançant i no m'agrada la sortida que trobo??? I si pel camí les parets es van estrenyent fins ofegar-me?? I si entro cada cop més endins del laberint, fins a caure al vell mig del seu centre? I si em quedo quieta en el punt en que estic?? I si...
Espero trobar la manera de sortir-ne, de superar les seves parets; espero que un dia d'aquests trobi el camí correcte. Mentre espero... seguiré perduda dins del meu laberint.
No había nada muy extraordinario en esto, ni tampoco le pareció a Alicia muy extraño oír que el conejo se decía a sí mismo: «¡Dios mío! ¡Dios mío! ¡Voy a llegar tarde!»

Alícia al País de les Meravelles és una obra de literatura infantil creada per Lewis Carroll (el seu nom autèntic era Charles Lutwidge Dodgson) que comença amb la imatge d'una nena anomenada Alicia, asseguda a l'aire lliure amb la seva germana; de sobte, apareix un conill blanc, vestit amb jaqueta, que corre murmurant que arriba tard mentre mira el seu rellotge de butxaca. L'Alícia s'interessa per ell i decideix seguir-lo fins a la seva madriguera, que la conduirà cap a un món d'absurds i paradoxes lògiques ple de personatges i situacions ben extranyes.
Avui, atrapada entre un munt de llibres, resums, treballs... intentant organitzar l'agenda per tal d'encabir tota la feina que tinc en el poc temps que em queda, em dóna la sensació de correr com una boja, mirant el rellotge i murmurant per mi mateixa (com el conill del conte) que no tinc temps, que arribaré tard!!
Dins del meu cap, els dies s'han transformat en tardes de tres o quatre hores amb les quals no en tinc ni per començar amb tota la feina que haig de fer; els llibres i treballs s'acumulen i cada dia veig més lluny la possibilitat d'acabar-ho tot a temps i, a més, els exàmens d'aquí a res :S -----> Avui tinc la sensació d'haver perseguit al conill del rellotge i a la seva preocupació pel temps, d'haver entrat dins de la seva madriguera anant a parar a un món subrealista del qual no sé com sortir; avui tinc el que he decidit anomenar "síndrome Alícia"
Ahir, definitivament no va ser el meu dia. Al matí a primera hora, a la classe pràctica de rugby em vaig fer una distensió de trapezi i deltoides a l'espatlla esquerre. Després per completar el dia, vaig relliscar dos cops més durant la classe de jocs, i li vaig doner una pilotada a una pobre noia. No va ser el meu dia. Per sort avui ja és un altre dia, però igualment com ahir, no et veuré, per tant és un dia que no m'agrada.
T'estimo moltissim!!!
Era una nit del pont del desembre, concretament el dia 8. Tu estaves malaltona, i amb el fred que feia i tan malalta com estaves, era important que estiguessis tapada i amb calor corporal (la meva ;P) tota la nit. En el moment en que ens vam estirar al llit, va començar la "PERSECUSSIÓ". Es tractava de perseguir-te per tot el llit quan t'escapaves, per tal de que tinguessis caloreta i que no et destapessis. Va ser una nit molt maca, perquè vaig dormir poquet i et vaig mirar tota la nit lu guapa que ets, va ser una gran persecussió. Al final per sort, el dia següent estaves ja una miqueta recuperada i no et trobaves tan malament.
T'estimo moltissim Guida!!!
PD: post número 100!!!
Amor, avui mentre feia un parèntesi per berenar entre l'estudi de psicologia de l'esport, he trobat la lletra d'una cançó que ens agrada molt, i que és la nostre cançó de fer...
Please don't go - KC&the sunshine band
I love you
Yeah
Babe, I love you so
I want you to know
That I'm going to miss your love
The minute you walk out that door
(Chorus)
So please don't go
Don't go
Don't go away
Please don't go
Don't go
I'm begging you to stay
If you leave
At least in my lifetime
I've had one dream come true
I was blessed to be loved
By someone as wonderful as you
(Chorus)
Hey, hey, hey
Yeah
Babe, I love you so
I, I want you to know
That I'm going to miss your love
The minute you walk out that door
So please don't go
Don't go
Don't go away
Hey, hey, hey
I need your love
I'm down on my knees
Beggin' please, please, please
Don't go
Don't you hear me baby
please don't go
Don't leave me now
Oh, no, no, no, no
Please don't go
I want you to know
That I, I, I, love you so
Don't leave me baby
Please don't go
Aquesta és la lletra, i com sempre, jo et diré que no l'entenc (exepte petites coses) i tu m'ho traduiràs, jeje.
T'estimo moltissim!!
És una "nova versió" d'una coneguda cançó dels backstreet boys; en aquesta ocasió la lletra ha estat "modificada" i ara elogia les dones grassonetes... perquè estar "gordita" també és sexi!!!!!!
Hi hauria d'haver més gent defensant aquest missatge!!!
Avui remenant pel calaix de casa, m'he trobat un retall d'un diari que un dia em vaig guardar, i l'he rellegit i he rigut una estoneta. El retall era el següent:
Observadores de la ONU:
Alemania: Herr Doktor Otto von Frauden
Arabia Saudí: Elim Postor
Brasil: Tos Ta apañao do Nascimento
China: Chan Chu Yo
Corea del Norte: Chin Chu LyTo
Corea del Sur: Kuan Do No
Cuba: Silvia Panada
España: Paco R.Ovando
Francia: Pierre Dd'Elvotto
Grecia: Hurto Sinescropoulos
Holanda: T.Van Aestaffar
India: Gandhi Sima Farsa
Israel: Abraham Urnas
Italia: Massimo Atraco
Japón: Tekito Tuboto
Líbano: Mestafa Al-Votar
Panamá: Many Puleo
Portugal: Santiago Trampinha
Eslovaquia: Ivana Jodernos
Rumania: Robele Sinolopescu
Uganda: Amin Mewele Alomimo
Estados Unidos: Johnny Miro
Jo he rigut molt, sobretot amb Cuba, Holanda, India, Italia, Panama i Eslovaquia.
Ajudeu-me a decidir quin és el millor.
T'estimo Guida!!
He decidit buscar com es diu t'estimo en molts idiomes, així et puc dir que t'estimo de moltes maneres diferents:
Català: T'estimo
Castellà: Te amo / Te quiero
Anglès: I love you
Francès: Je t'aime
Alemany: Ich liebe dich
Italià: Ti amo
Portuguès: Eu te amo
Holandès: Ik houd van u
Grec: Σας αγαπώ
Rus: Я люблю вас
Àrab: احبك
Japonès: 私は愛する
Coreà: 사랑해요
Xinès: 我爱你!
De tots aquests el que em sembla més curiòs és l'alemany, perquè sona a "borde" però és bonic de dir, m'agrada...
T'estimo!!!
Aquest és el resultat de les fotos que el Peke es va fer amb el iMac del Berni... després de veure això haig de dir que definitivament "l'amor és cec".


PD: Mira que estàs lleig... jejeje XD
Estic al llit i no puc dormir. Crec que avui he dormit massa, i com que no em passa res greu, no em trobo malament ni res, no t'he trucat ni t'he enviat un missatge perquè no et despertessis. He obert l'ordinador i ho deixo awui escrit, ja ho llegiras.
T'estimo moltissim!!!
No sé si heu llegit el llibre de Robert L. Stevenson sobre un científic que experimenta amb ell mateix i que, sota els efectes d'un beuratge que ha creat, es transforma en un ser maligne; la pòcima aconsegueix separar les dues naturaleses de l'home (el bé i el mal) i d'aquesta última en sorgeix Mr. Hyde.
Doncs bé, hi ha dies en que em sento una mica "Mr Hyde"; dies en que estic enfadada per dins (per cap motiu en concret o per molts en general com poden ser els estudis, que no he tingut ni un minut de descans, la pressió d'algun examen, una bronca amb algú que t'importa...), plena de ràbia que m'agradaria treure fora, deixar sortir, EXPLOTAR!!!!
El problema és que la vaig contenint, aguantant, frenant... fins que la cosa més petita (la gota de beuratge) la fa esclatar, sortint a pressió i "esquitxant" a tothom qui està al davant ---> Això et deixa com nou... però és una pu-- pel que ho enganxa, i es clar, et vas reprimint i aguantant per no fer mal a ningú fins que te n'adones que t'estas fent mal a tu mateixa, que necessites treure-ho a fora perquè sino serà pitjor :S
Solució?! No parlar amb gaire gent, intentar evitar tota mena de conflictes, respirar a fons tres cops (també es pot fer un crit ben fort a l'aire, o una dutxa d'aigua ben freda...) i anar-se'n a dormir perquè, PER SORT, demà serà un altre dia :)
Aquesta és una afirmació que jo faig molt referint-me a tu, però ara no és només el meu cas, sinó el de tot el personal de blas, ja que has sigut nombrada millor cmabrera del mes d'abril. Això si que és una bona estrena, primer mes, i ja la millor cambrera. MOLTES FELICITATS CARINYU!!
T'estimo moltissim!!
Ja som campions!!! El gran i esperat moment es va produir ahir quan a les 21h52' l'àrbitre del partit Mallorca-València va xiular el final del partit amb la victòria de l'equip balear i la derrota de l'equip valencià, la qual cosa suposava la segona lliga consecutiva pel barça de Rijkaard. A més, quan ja no calia guanyar, el Barça va demostrar que és el millor, guanyar per 0-1 amb un gol d'Eto'o que l'acosta al "Pichichi" de primer divisió. CAMIPONS!!

El moment del gol ahir a Balaidos

Deco cel·lebrà el seu gol al camp del Villarreal
PD: 18 lligues --> Si!! 2 Copes d'Europa -->?? (17 de maig)
Avui remenant pel blog de l'Oriol m'he trobat amb aquest video; la veritat és que és mooool bo...
És llarguet però val la pena escoltar-lo (o millor dit, llegir-lo) fins al final!! Això si que és amor!! xD
Nova categoria... perquè me n'he adonat de que no teniem cap lloc on posar les coses "varies", aquells posts que parlen de tot i de res en concret.
Per estrenar-la, una imatge que he tret d'un enllaç que he trobat a la web del Natis i la Kuka i que m'ha fet molta gràcia:
