Hola gent!!!!!!!!!!
Fa moooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooolt que no escrivim res al blog :S
La veritat és que, fins i tot els últims cops que ho hem fet, ha estat de forma molt puntual... I AIXÒ NO POT SER!
Per tant, aquest és un post autocrític -perquè també és bo saber veure els propis defectes i fer tot el possible per corretgir-los- que pretén disculpar-se amb tots vosaltres per haver-vos tingut taaaaaaaaaan abandonats, per no haver-vos explicat res durant tant de temps, i per recordar-nos a nosaltres mateixos cada cop que obrim el blog QUE NO PODEM PARAR D'ESCRIURE!!
Això em recorda a quan jo tenia un diari... una d'aquelles llibretetes on hi escrius tot el que et va passant dia a dia i que has d'escriure de forma regular per no perdre el ritme. Doncs bé, jo sempre començava el meu diari amb moltes ganes, escrivint sens parar, però al cap dels dies, potser mesos si tenia una bona època, els escrits es feien menys freqüents, més curts, més buits de significat, fins que arribava un dia que obries el diari i veies que feia mesos o potser fins i tot més d'un any que no hi escrivies res :S
En aquest moment és quan es planteja el GRAN DUBTE: Què he de fer??? Segueixo escrivint com si res??? Explico el que ha passat durant tot aquest temps?? Faig veure que no ho he vist i segueixo sense escriure?? Llenço directament el diari??? Haig de dir que crec que he posat en pràctica cada una d'aquestes opcions... però que tot i així no sé pas quina és la més indicada ja que sempre tornes al mateix punt... escrius molt i llavors un dia deixes de fer-ho!
En fi... que els diaris, cartes amb els amics, agendes compartides (d'això us en parlaré un altre dia) i fins i tot els blogs, són escrits que moooooolta gent abandona amb el temps; però nosaltres hem decidit que això no ens passarà, que aquest blog no abandonarà la seva activitat (tot i haver-ho fet durant un temps) i que, a partir d'ara, ens esforçarem per seguir escrivint cada dia més :D
Espero que us alegreu de que tornem a estar en marxa :)
Avui he sigut testimoni d'un petit malentès (digali malentès, digali que la gent pensa malament d'entrada) que s'ha produit en una conversa entre un grup de gent (alguns coneguts, d'altres que ni tan sols s'han vist la cara) i he decidit crear aquesta nova categoria per fer honor a tots aquells que crec que de tant en tant els hi podria anar bé escoltar un parell de crítiques.
En aquest primer post crític m'agradaria parlar sobre totes aquelles persones que es pensen que són prou superiors, llestos, bones persones o... qualsevol adjectiu dins del qual s'englobarien, com per poder jutjar els comportaments, opinions o, fins i tot, ficades de pota de la resta de mortals; i dic mortals perquè aquestes persones, aquests jutges de la conducta humana (la de la resta de persones i casi mai la seva, per cert) actuen i parlen com si es creiessin Déu... com si ells, éssers superiors plens de sabiduria, poguessin determinar què està bé i què malament, quan algú té bones intencions o és un mal parit, quan un és un carca o és "super guai", quan a un li falta cervell o cor...
Doncs bé, a tots els que us creieu Déu, que us creieu capacitats per jutjar a la resta de persones, penseu que moltes vegades un jutja a la gent en funció del propi comportament (tu no penses que algú pugui anar amb mala llet en certes situacions si tu no tens aquesta mala llet ---> ja ho diuen els catòlics que l'home està fet a semblança de Déu), penseu que per sort hi ha gent que també posa en dubte la paraula del ser suprem i penseu també, que cada cop hi ha més gent que no necessita un Déu per viure...