Aquesta setmana començo els examens. Dijous tinc el primer, i m'acabo de donar compte de que estem a dimarts i encara no he estudiat gens!!!! Quina merda, no puc suspendre-ho tot!!! M'he de posar les piles!!!
Sort que et tinc a tu que sempre m'ajudes!! T'estimo moltissim!!!
Fa mooooolts dies que no pengem res al blog i això vol dir... QUE S'ACOSTA EL FINAL DE CURS!!!
Aquestes últimes setmanes han estat un caos :S Un munt de treballs, parcials, pràctiques i lectures per entregar, estudiar, començar i acabar, han provocat la nostra desaparició (temporal) del món d'aquest blog. Però per fi s'ha acabat... avui he realitzat la última classe d'aquest semestre :D I, el més important, ho he pogut acabar tot (o casi tot) a temps!!
Ara ja només falta una cosa: els examens finals
El divendres vam jugar la final del torneig de futbol de la Universitat de Barcelona, INEFC contra Muñoz Grandes, i vam guanyar 3-2. Ens vam adelantar al marcador per 3-0 però vam acabar patint l'últim quart d'hora, però al final, CAMPIONS, i demà ens fem la foto oficial de l'equip, i entreguem la copa al bar.
Aquesta setmana passada jo vaig començar examens. El dilluns dia 15 amb 2 examens començaven les dues setmanes intenses d'examens. De moment tots m'han anat força bé menys 2, sociologia (que la professora és una mica... cabrona) i fisiologia (que tinc possibilitats d'aprobar però estar molt complicat). Ara em queden 2 examens, tots dos el dijous, handbol i esport adaptat. Espero que em vagin bé.
Amor, tu comences el dia 31, espero que aprobis, tot i que tan intel·ligent com ets sempre aprobes.
A tots els que teniu examens: molta sort!!!
Com cada any tornen a començar les classes i, com és lògic, les campanes... jejeje
Però en un intent de ser responsables... (que de moment no funciona) hem buscat una manera de que fer campana no ens sembli tan bona idea o tan... "apetecible" (com es diu en català??)

Hem decidit posar en una guardiola 20 cèntims per cada hora de classe que ens saltem i així, quan portem molts diners "gastats" per culpa de les faltes d'assistència, espero que ens repensem anar a classe.... i si no... amb el que haguem estalviat ens podrem pagar un bon sopar ;) (sobretot si segueix el ritme d'ingrés d'aquests últims dies :S)
PD: Per ser sincera us haig de dir que de moment la guardiola no funciona... no imposa prou :S Haurem de pujar l'ingrés per campana???
Avui he començat el segon curs de INEFC. Alter cop llevar-se a les 7 per estar puntual a les 8 a classe, i preparat per aguantar el pal que suposen algunes assignatures. Altre cop rutina, anar a dormir sabent el que faràs 'endemà fins a l'hora de dinar o inclús més tard. Sort que per la tarda et veig amor.
T'estimo!!
Dígali exàmens, proves de nivell, test de continguts... o dígali TOCADA DE COLLONS EN TOTA RECLA!!! Sigui quin sigui el nom més adient per descriure'ls la veritat és que són l'invent més estúpid i mal parit que s'hagi creat mai.
Aviam, qui va ser el "listillo" que va proposar la idea d'avaluar els alumnes amb aquest sistema?? De què ens serveix aprendre'ns centenars de continguts que després oblidarem i que, si algun dia necessitem (i doneu per suposat que més del 50%, per ser suau, del que estudiem no ho farem servir MAI) doncs, si els necessitem, tindrem manuals de consulta a mà o programes que faran la feina per nosaltres??? Qui va ser el capullo que tenia tant temps lliure (per no pensar malament) o que era tan fill de... de sa mare?!!!! -----> Només em queda l'esperança de pensar que era un amargat/da que, embejós de la vida i juventut dels estudiant, va decidir posar alguna espina dins el nostre camí de roses per impedir-nos disfrutar d'aquesta època (tal i com ell/a tampoc havia pogut fer)
PD: com es nota que demà i l'altre tinc els exàmens més xungos d'aquesta avaluació :( .... Vull acabar jaaa!!! :'(
No m'agraden els examens ni tenir que fer treballs. I no perquè s'hagi d'estudiar i fer feina, perquè això ja ho sabem i estem acostumats. Dic merda d'examens perquè el fet d'estudiar demana temps, i aquest temps que demana me'l roba d'estar amb tu, i no m'agrada gens. Vull veure't cada dia, perquè quan no et veig et trobo moltissim a faltar :'(
T'estimo moltissim i estic molt enamorat de tu!!!
Segons la pàgina web de patata brava, la Guida Rubio, és la més guapa de les alumnes de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un avantatge petit, però que ajudaré a fer més gran, com he fet fins ara!!
Aqui tenim la classificació:

Amor, veus com tinc rao quan dic que ets la més guapa!!
T'estimo!!
Avui, cap al voltant de les 15h es consumava el primer 10 de la meva curta carrera universitària. Ha sigut concretament, en l'examen pràctic d'hoquei herba, ja sabia jo que m'havia equivocat d'esport, però no em pensava que fos aquest el meu, jeje.
Ahir vaig començar un curs sobre Sexologia clínica a barna (a l'IESP). Tenen una metodologia d'ensenyament molt dinàmica (canvis de profes, xerrades de diferents professionals...) que s'agraeix després de les monòtones classes magistrals de la uni i... una manera molt bona de fer que la gent aprengui i s'interessi pel tema... :D
M'explico: ahir, 9 del matí, comença la classe amb dues hores de presentació del curs --- pausa x esmorzar --- i... sorpresa!!!!! Dues hores de visita guiada per un Sexshop (el Kitsch) on treballa una de les psicòlogues del centre. Brutal la classe!!! Ens van explicar tots els tipus de "joguines" (descripció, us normal i terapèutic), ens van deixar tocar-ho i remenar-ho tot i... 10% de descompte de regal al final de la visita en la compra de qualsevol article!! Jejeje
Si la uni apliques aquests mètodes... tothom aniria a classe :D
Estava llegint uns artícles de premsa per una pràctica de psicologia que entra a l'examen de demà i n'he trobat un que és força interessant i que pot ajudar a millorar la salut de la gent (a llarg plaç).
L'article en qüestió és una entrevista feta pel País al psicòleg nordamericà Charles D.Spielberguer i en resum diu que:
L'estrès no és bo ni dolent: l'important és la forma d'enfrentar-se a les emocions negatives que provoca.
La frustació que provoca la necessitat constant de controlar i negar determinades emocions és el que acaba debilitant la maquinària del cos --> Segons les seves investigacions aquesta repressió podria ser un dels factors en la gènesis de certs processos cancerígens.
Parlant del càncer de mama, Spielberguer diu que: les dones que el pateixen solen ser dones que s'han acostumat a eliminar de les seves ments tot sentiment d'enfado i d'ira, com un mecanisme de defensa. Es neguen a experimentar-los i els reprimeixen pq necessiten tenir una relació armoniosa amb els demés per sentir que les estimen; aprenen a sacrificar les seves emocions x obtenir aquesta armonia i aquest afecte. Creen com un sistema inmune psicològic que mata totes les emocions negatives xo aquesta defensa acaba debilitant el propi sistema inmunològic de la persona!!!
L'article finalitza amb la següent conclusió: la còlera és quelcom natural i normal. Les persones lluitadores tenen una major supervivència. -----> Així que... ja sabeu; enfadeu-vos, mostreu-ho i... feu les paus!! ;)
Avui, entre la rallada que suposa estudiar pels examens, i sobretot anatomia (musculs, articulacios, ossos...) he descobert una cosa que m'ha sobtat bastan i que no en tenia ni idea, i és la següent:
El peroné és un os molt prim, que per si sol no pot soportar tot el pes del cos. Per aquesta rao, si l’individu que s’ha fracturat la tibia es posa dempeus, degut al pes del cos, es fracturarà també el peroné.
Amb aquesta aclaració he entès millor perquè moltes fractures són de tibia i peroné, i no només de tibia.
Qui no ho sabia ara ja ho sap, i qui ho sabia doncs segueix sabent-ho
Petonets!!